Després de 5 anys, que aviat es diu, sembla que Cinexcusa finalment ha exhalat el seu darrer alè. No s'ha pogut/sabut adaptar als nous temps i les noves tecnologies, i ha caigut fulminada davant l'omnipresent i omnipotent Whatsapp, el "social killer 2.0" actual. Cinexcusa cau, i amb ell una (avui) arcaica manera de fer, que no obstant tenia el seu encant, tot i no resultar còmode per tothom. Cinexcusa requeria d'un ordinador per publicar/comentar, i això, avui dia és quedar-se enrere. La immediatesa del Whatsapp l'ha condemnat.
El blog fou iniciat per l'amic-de-l'altra-banda-del-xarco, en Joe, quan estava aquí fent el doctorat. I ha anat passant de mans a mans, dotant-lo cadascuna d'una nova personalitat. Entre l'il·lustre grup de redactors que han anat agafant el relleu (i tapant forats en sobtades substitucions, infiltracions i fins i tot sabotatges), sense cap ordre en especial, la Mari, en Jeims, la Yolanda i en Marc (ah! i la Sandra en 1 ocasió). Comentaristes, mooolts més, alguns tremendament habituals, altres més esporàdics, i alguns només en determinades èpoques en les que han estat de pas i ens han acompanyat.
En fi, com la mort tecnològica sembla que no té per què ser definitiva, pot passar que la plataforma blogger evolucioni i permeti un accés fàcil des del mòbil (o lo que sigui que ens prepari el futur), i el blog ressorgeixi de les cendres com la Ripley o el Terminator. Així doncs, deixem Cinexcusa en estat latent, en un coma provocat, congelat com en Disney o en carbonita com en Solo.
Sayonara baby!
