Aquesta setmana també hi ha poc a dir... poques pelis li poden fer sombra a The Road.
The Road (108 min): 22.40
Com sempre, ens veiem 10 minuts abans a les guixetes!
Apa doncs, espero que els raqueteros arribeu ben descansats i no us adormiu a la sala, hehehe. Bueno, a la Sandra la deixarem que dormi xD.
Fins dijuevs!
Hasta el jueves, que ya hay ganas :)
ResponEliminaUn saludo
eso eso :)
ResponEliminaEvidentment... The Road!!!
ResponEliminaque ja tenim ganes de cine, i de tornar-nos a vuere :)
Hola!
ResponEliminaEl dijous a la tarda vaig al dentista. Us estalviaré els detalls desagradables, però el cas és que, si estic d'humor per venir , no crec que sigui convenient que condueixi, perquè probablement hauré de prendre alguna medicació d'aquelles incompatibles amb el cotxe...
Marc, pots conduir ja?
Si la resposta es que sí, puc venir amb tu?
Si és que no, puc venir amb algú altre, Paco i Mari, Sandra, etc?
Holaaaa!
ResponEliminaEh, eh...que os escucho ;) A mí me parece bien la opción de Viggo Mortensen, jeje. Yolanda, a mí no me importa pasar a recogerte...pero por curiosidad, ¿dónde vives?;) Suvi, ¿te vendrás tu también? Así voy más acompañada.
Un beso, nos vemooooos!
Sí que puc conduir, lo que no sé si estaré a casa abans d'anar al cine... dijous tarda tinc previst estar fora, i potser vagi directe al cine.......... hmm, a mitja tarda de dijous (vaja, en acabat de dinar) ja sabré algo, enviaré un missatge a Cinexcusa per dir-te que SI et puc recollir o no, ok?
ResponEliminaEn tot cas, ens veiem dijuevs a les 22.30 a les guixeteeees!!!
Gracias, Sandra. Pensé en Marc porque somos vecinos (así como 150 m entre su casa y la mía). Todavía tengo más cerca a Gerard, pero como últimamente es el hombre del futbol y tiene el cine abandonado...
ResponEliminaSi Marc no puede y Gerard tampoco, te llamo (le pido tu nº a alguno de los chicos, o me lo envias por email, si quieres, y así ya te tengo fichada!)
Ens veiem aquesta niiiiiit!!!!
ResponElimina:DD
Yolanda, avui vaig a sopar fora, així que no estaré per casa abans del cine. A veure si pots pujar amb algú altre!
ResponEliminaQUe lo del queixal no sigui res!
Thanks, Marc!
ResponEliminaBé, m'han de posar dos o tres punts, o sigui que si vinc no us espanteu si no puc parlar bé o se m'ha umflat la cara, je, je!
De totes maneres, fins que no m'ho facin no sbré fins a quin punt podeu comptar amb mi aquesta nit, i mirà que em faria ràbia, si no pogués venir!
Bé, ha sigut menys del que m'havien dit! Falsa alarma!
ResponEliminaVinc al cine amb la Sandra.
A veure si m'expliqueu les vostres aventures raqueteres!
Hola!!
ResponEliminaMas vale tarde que nunca, pero confirmo la meva assistencia, basicament per poder estirar de les orelles al Marc :-)
no se que penseu vosaltres pero avui no sembla un gran dia per a fer tertulia cinefila al sortir del cine... A no ser que volguem morir congelats...
Fins d'aqui una estona!!
si anessim a Vila-seca!!!!
ResponEliminaallà es pot fer tota la tertulia que volguem, que s'està tapat!!!!
Mari-vilasequense
Dona, sap greu que hagin de posar en marxa tot el cine solament per nosaltres...
ResponElimina:-P
Bueno, estàvem desvirtuant el post d'aquesta setmana comentant The Road, així que torno enrera per a fer-ho al post corresponent.
ResponEliminaJo no he dit que The Road no fos una peli depriment. Ho és, és clar que sí, i des del primer minut fins al penúltim. Però l'únic moment en el que sembla que no tot està perdut, en el que sembla que encara queda algo d'humanitat en aquest món desfet és justament al final de la peli.
Però bé, suposo que en funció de l'estat d'ànim que tinguem, podem fer-ne una o altra interpretació. Jo em vaig quedar amb la idea que SEMPRE hi haurà gent bona, per molt que tot se'n vagi a fer punyetes.
Bé, més que de l'estat d'ànim, que també pot influir, jo crec que l'impersió final que ens fa una pel·lícula, un llibre, un article, un quadre, el que sigui, depèn més de la nostra visió del món que de cap altra cosa.
ResponEliminaI tot i que el meu estat d'ànim als últims temps és MOLT BO (i anar al cine amb vosaltres és un dels factors que hi ajuda...), la meva visió del món i de la realitat que m'envolta (ententent envoltar per quelcom molt ample) em fa quedar-me amb la idea de que la majoria de l'humanitat no mereix aquest nom, enfrontada a situacions extremes...
Sempre quedarà l'esperança de que algú s'estimi més morir que transformar-se en un monstre, per descomptat, i que la solidaritat continui funcionant, però és MOLT DEPRIMENT saber que aquests seran els menys...